Paisatges antropocènics, paisatges enrunats : expectatives de passat i de futur a les muntanyes catalanes / Ferran Pons-Raga, Ismael Vaccaro
Pons Raga, Ferran


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 30 (January 2023), 10 p.
Bibliografia. Resums en anglès i català.

Les runes perviuen en el temps i l'espai, com el temps i l'espai semblen perviure en les runes. No es tracta, però, d'una pervivència estàtica ni unívoca. La presència de runes sempre evoca transformacions paisatgístiques, percebudes, representades i valorades de manera canviant segons les vivències i els records que n'emanen. Centrant-se en les restes d'una infraestructura d'explotació forestal massiva de principis del segle XX (la Matussière, Pallars Sobirà), i en la construcció de grans pantans a Catalunya a mitjan segle passat i que ara amb prou feines s'omplen durant una part de l'any (pantà de Sau, Osona), aquest article posa en valor la capacitat heurística de les runes dins de l'Antropocè per a l'anàlisi del nou marc mental i econòmic de gestió capitalista dels boscos i de l'aigua. La visibilització i la invisibilització de les runes ens permet copsar allò que roman i esdevé visible en el paisatge, però també allò que s'esvaeix o emergeix, i que esdevé invisible o paulatinament visible. Les runes ens parlen, en definitiva, de les ressignificacions i dotacions de valor de les transformacions paisatgístiques, passades i futures, en el marc de l'explotació capitalista dels recursos naturals.

Les Runes i l'abandonament. Entre la patrimonialització turística i la invisibilització : els casos de Peguera (Berguedà) i Bonabé (Pallars Sobirà) / Ferran Pons-Raga
Pons Raga, Ferran


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 399-411 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

L'any 2012, l'antic poble miner actualment deshabitat de Peguera (Berguedà) va ser objecte d'un intent de patrimonialització turística que plantejava construir un hotel de luxe de nova planta, restaurar les seves cases en runes ®tal com eren» i preservar els entorns naturals ®tal com són». L'any 2015 es va inaugurar l'exposició ®La Matussière» al poble d'Alós d'Isil (Pallars Sobirà) per donar a conèixer un projecte de grans dimensions a càrrec d'una companyia forestal que va tenir lloc a principis de segle XX en l'actual espai natural protegit de la vall de Bonabé. Aquesta ponència analitza les lògiques i els dilemes patrimonials al voltant d'aquests dos estudis de cas a través de la noció de valor associada a les runes i a l'abandonament. Davant de la conceptualització de llocs deshabitats com Peguera i Bonabé en tant que abandonats, buits i/o naturals, l'abandonament i les runes es presenten com a mètode etnogràfic per a desgranar críticament els processos de patrimonialització turística i d'invisibilització, així com les dotacions de valor d'espais rurals d'alta muntanya associades a ambdós processos. Mentre que el cas de Peguera il·lustra les lògiques de valor patrimonial subjacents a l'intent de conversió turística d'un ®poble abandonat», el de ®La Matussière» permet indagar sobre les dotacions de valors i significats lligades a processos d'(in)visibilització de les runes. Ambdós condueixen a la següent pregunta reflexiva, però: Queden camins per explorar entre la patrimonialització i la invisibilització de les runes?

Els Avellaners com a runa? Vers una historicitat etnogràfica del paisatge / Ferran Pons Raga
Pons Raga, Ferran


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 71-84 (Dossier: el paisage ribagorçà)